Comparació entre els disjuntors intel·ligents i els disjuntors convencionals
Els disjuntors intel·ligents i els disjuntors convencionals difereixen significativament en funcionalitat, nivell d'intel·ligència i escenaris d'aplicació. La comparació detallada és la següent:
1. Diferències funcionals bàsiques
1.1 Funcions de protecció bàsiques
Ambdós tipus proporcionen funcions fonamentals com el commutació de circuits, la protecció contra sobrecàrrega i la protecció contra curts circuits. No obstant això, els disjuntors intel·ligents van més lluny integrant funcions avançades com la protecció contra corrents de fuga, la monitorització en temps real de les corrents de fuga i la detecció de temperatura, prevenint eficacement els riscos d'incendi causats per fils sobreaixecats. En canvi, els disjuntors convencionals es basen només en mecanismes mecànics per a la protecció bàsica i no tenen adaptabilitat als canvis ambientals (per exemple, les fluctuacions de temperatura poden reduir la sensibilitat amb el temps).
1.2 Funcions d'ampliació intel·ligents
Control remot: Suporta la commutació remota mitjançant aplicacions de telèfon mòbil, assistents de veu o automatització programada, com ara apagar dispositius de forma remota quan s'estigui fora o desactivar automàticament càrregues no essencials durant la nit.
Monitorització i anàlisi de dades: Recopila de manera contínua paràmetres elèctrics incloent corrent, tensió, potència, consum d'energia, fugida, temperatura i harmònics. Combinat amb bases de dades de falles, permet alertes d'anomalies, anàlisi del consum d'energia i insights sobre comportaments.
Funció d'autorecuperació: Ajusta o retarda la restauració de l'energia durant esdeveniments de sobretensió o subtensió, protegint els electrodomèstics de les fluctuacions de tensió.
Protecció contra pèrdua de fase: En sistemes trifàsics, desconecta automàticament el circuit i informa de falles si es perd cap de les dues fases, prevenint danys als equips per desequilibri de fase.
2. Escenaris d'aplicació i eficiència energètica
2.1 Escenaris aplicables
Els disjuntors intel·ligents són ideals per a la renovació de cases antigues, edificis comercials, llars intel·ligents i entorns amb alt requeriment de seguretat (per exemple, hospitals, centres de dades, edificis històrics).
Els disjuntors convencionals són més adequats per a aplicacions sensibles al cost on només es requereix protecció bàsica del circuit.
2.2 Gestió de l'eficiència energètica
Els disjuntors intel·ligents poden identificar el consum d'energia en mode stand-by (típicament 30-50 kWh al mes en una casa mitjana) i optimitzar l'ús d'energia basant-se en el preu de l'electricitat segons l'hora. Programant dispositius d'alta potència durant hores de baixa demanda, permeten un estalvi significatiu d'energia, potencialment reduint les factures d'electricitat anuals en centenars de yuans.
3. Seguretat i manteniment
3.1 Resposta a les falles
Els disjuntors intel·ligents responen a les falles en mil·lisegons, reduint considerablement els riscos d'incendi. Quan són implementats en múltiples circuits, poden identificar amb precisió els tipus i ubicacions de les falles, facilitant la solució de problemes. Els disjuntors convencionals requereixen inspeccions manuals després de saltar, el que és laboriós i ineficient.
3.2 Monitorització de la vida útil i manteniment
Els disjuntors intel·ligents monitoritzen la salut del dispositiu i preveuen condicions de final de vida, permetent planificar el manteniment proactiu. Els disjuntors convencionals no tenen aquesta capacitat i sovint es reemplacen només després de fallar.
4. Diferències en l'arquitectura tècnica
Els disjuntors intel·ligents estan equipats amb microprocessadors industrials i algoritmes d'IA, suportant protocols de comunicació IoT (per exemple, Wi-Fi, Zigbee, Modbus). Poden integrar-se amb detectors de fum, sensors de gas, blocs de seguretat intel·ligents i centres de resposta d'emergència (per exemple, sistemes d'alarma 119), permetent solucions de seguretat compresives i multinivel. En canvi, els disjuntors convencionals funcionen purament de manera mecànica, sense interfícies digitals ni capacitats de comunicació, fent-los incompatibles amb ecosistemes intel·ligents.