En un sistema de puesta a tierra neutral, el punto neutro del sistema elèctric, que pertanyi a una màquina rotativa o a un transformador, està connectat a terra. La puesta a tierra neutral és un element crític en el disseny del sistema d'energia, ja que influeix significativament en diversos aspectes del rendiment del sistema, incloent com respon el sistema a les curtes circuits, la seva estabilitat general i l'eficàcia de les mesures de protecció. Un sistema elèctric trifàsic pot funcionar en una de les dues configuracions distinctives:
Amb un Neutral sense Puesta a Tierra
Amb un Neutral a Terra
Sistema amb Neutral sense Puesta a Tierra
En un sistema amb neutral sense puesta a tierra, el punt neutre no està connectat a terra, sinó que roman elèctricament aïllat de la terra. Per aquest motiu, aquest tipus de sistema també es coneix sovint com a sistema amb neutral aïllat o sistema amb neutral lliure, tal com es mostra en la figura següent.

Sistema a Terra
En un sistema de puesta a tierra neutral, el punt neutre del sistema elèctric s'ha connectat intencionadament a terra. Degut als diversos problemes inerents als sistemes amb neutral sense puesta a tierra, la puesta a tierra dels neutrals ha esdevingut la pràctica estàndard en la majoria dels sistemes elèctrics d'alta tensió. Aquest enfocament ajuda a mitigar riscos i millorar la fiabilitat, la seguretat i el rendiment operatiu general de la xarxa d'energia.

Els avantatges clau de la puesta a tierra neutral inclouen els següents:
Limitació de la Tensió: Restringeix les tensions de fase a les tensions entre línia i terra, assegurant un entorn de tensió més estable dins del sistema elèctric.
Eliminació de les Connexions per Arc: La puesta a tierra del neutral elimina eficaçment les tensions de sobretensió perilloses causades per connexions per arc, reduint el risc de daños a l'equipament elèctric.
Mitigació de les Sobretensions per Raig: La puesta a tierra neutral proporciona un camí per a les sobretensions generades pels raigs per descarregar-se de manera segura a terra, protegint el sistema de les surtides elèctriques nocives.
Millora de la Seguretat: Millora significativament la seguretat tant del personal com de l'equipament, minimitzant el risc d'electrocussió i reduint la probabilitat d'incendis elèctrics i altres perills.
Fiabilitat Millorada: Aquest mètode de puesta a tierra contribueix a millorar la fiabilitat del servei, reduint la freqüència i la gravetat de les interrupcions d'energia i les pertorbacions del sistema.
Mètodes de Puesta a Tierra Neutral
Els següents són els mètodes habituals per a la puesta a tierra del sistema neutral:
Puesta a Tierra Sòlida (o Efectiva): Aquest enfocament implica connectar directament el neutral a terra amb un conductor de resistència i reactància negligibles.
Puesta a Tierra amb Resistència: Aquí, es col·loca un resistor entre el neutral i la terra per limitar la corrent de falla.
Puesta a Tierra amb Reactància: En aquest mètode, s'utilitza un reactor (reactància inductiva) per connectar el neutral a terra, el que ajuda a controlar la magnitud de la corrent de falla.
Puesta a Tierra amb Bobina de Peterson (o Resonant): Utilitza una bobina de Peterson (un reactor de nucli de ferro) connectada entre el neutral del transformador i la terra per limitar la corrent de falla capacitiva a terra.
La tria del mètode de puesta a tierra adequat depèn de diversos factors, incloent la mida de l'unitat elèctrica, el nivell de tensió del sistema i l'esquema de protecció específic que s'implementarà.