
Emissió acústica: Aquest mètode es pot utilitzar eficientment per detectar fissures perilloses en aïlladors de suport in situ en mode fora de línia. És adequat per identificar danys causats per estrès mecànic, com les fissures relacionades amb la fatiga. No obstant això, no és efectiu per detectar defectes com els porus.
Ultrasònic no destructiu: Basant-se en el mètode d'impuls ultrasònic, aquesta tècnica funciona fora de línia excitant l'aïllador i els seus defectes mitjançant la injecció d'impulsos acústics curts. La informació relativa a la presència i mida dels defectes es deriva de la resposta mesurada. Per cada posició de la sonda, hi ha una resposta específica que reflecteix les propietats de la porcellana al voltant de la sonda.
Control vibroacústic: Aquesta aproximació identifica defectes en aïlladors analitzant les característiques de freqüència dels aïlladors de porcellana. L'equipament utilitza "soroll blanc" per estimar la densitat espectral de potència de la resposta vibracional de l'aïllador de porcellana estudiada, i opera en mode en línia. El dispositiu està dissenyat per detectar microfissures i altres defectes similars. El criteri principal de detecció és l'estabilitat de l'espectre de freqüències a lo llarg del temps.
La imatge mostra un mètode per provar aïlladors en una subestació.